Director : Ken Loach

Biografia del director : Kenneth "Ken" Loach va néixer a Nuneaton, Warwickshire, Anglaterra el 17 de juny de 1936. Als 25 anys, mentre estudiava dret a Oxford, va entrar per primera vegada en contacte amb les arts escèniques, actuant en el grup de teatre de la universitat. Després de graduar-se, va treballar com a assistent de direcció en el Northampton Repertory Theatre. Però estava més interessat en el món audiovisual que en el teatral, així que després d'obtenir el 1963 una beca en la cadena de televisió BBC, s'inicia en la direcció.

Gènere : Drama

Corrent cinematogràfica o moviment : 

​

FORMAT DE LA PEL·LICULA

1. ARGUMENT : Ricky ha estat lluitant amb la seva família una dura lluita per un deute que té des de la crisi financera global del 2008. A Ricky, que no té cap educació o formació professional, se li dona una oportunitat en ser contractat per portar una franquícia com a autònom, com a conductor de lliurament, sota la supervisió de Maloney, una persona molt dura. Per tal de permetre's una furgoneta per la feina, Ricky convenç la seva dona Abbie per vendre el cotxe familiar. L'estrès de la feina nova acaba sent massa gran per Ricky. Es troba sempre sota pressió per fer els seus lliuraments a temps i és multat si arriba tard o comet equivocacions. Abbie també troba la seva feina molt més dura sense un cotxe i freqüentment se sent trastornada per la manca de temps que té per estar amb els seus pacients a causa del seu exigent horari. L'estrès de tots dos, en Ricky i en Abbie, es veu augmentat pel seu fill Seb que se salta l'escola i sovint es posa en problemes relacionats amb el graffiti. Després d'una discussió, Seb pinta sobre els retrats familiars de nit. El matí següent, Ricky no pot trobar les claus de la seva furgoneta i culpa Seb. Seb nega haver fet res i en la conseqüent discussió, en Ricky pega el seu fill. La seva filla Liza Jane admet més tard, entre llàgrimes, que va ser ella qui va amagar les claus i culpa la nova feina del Ricky dels problemes familiars. De nou a la feina, roben i assalten brutalment en Ricky mentre feia els seus lliuraments. Quan Ricky és a l'habitació d'espera de l'hospital, Maloney li telefona i li explica que està fent front a multes de més de 1,000£ ja que el seu lector de codis de barres va ser destruït durant el robatori. Després de l'agressió, Seb finalment fa pinya i es re-uneix amb la família. La pel·lícula acaba amb Ricky marxant cap a la feina en cotxe, encara greument ferit, i la seva família li suplica que es quedi, però ell no els hi fa cas i va a treballar.

2. RECURSOS VISUALS : Aquesta pel·lícula sobretot utilitzen molt els plans generals, i els plans americans, per així donar més informació del que passa al voltant dels personatges. A més a més a vegades mesclen amb plans de detall o primers plans, les expressions de la cara dels personatges o algunes accions que fan com ara grafitejar o com utilitzen el lector de codis de barres... En quant al moviment de la càmera, normalment és fixa, excepte en alguns moments en els que veiem com per exemple quan una de les àvies que cuida l'Abbie tira el plat de menjar i la càmera segueix el plat com va caient... A més a més, veiem que en quant a la posada en escena, els actors intenten fer-ho lo més real possible, en quant a l'expressió dels sentiments... En quant a la escenografia veiem que el decorat de les cases, i l'entorn està molt determinat i enfocat de la millor manera. La diferència de cases, o del treball... està molt ben aconseguit. En quant els recursos estilístics, trobem moltes comparacions alhora de voler explicar a Seb que si segueix així acabarà com el se pare... La banda sonora, crec que fa una funció important a la pel·lícula per definir bé els sentiments que ´s volen expressar en cada moment, depressió, ràbia... Si parlem de la llum crec que està molt bé el contrast que fan entre la llum natural i l'artificial, perquè dona un to més realístic. Després parlem del vestuari, on podem diferenciar per exemple l'edat, o quan estan treballant o van al institut a estudiar...