El dit a l'ull. L'inconscient fotogràfic.
museu de granollers - (14 oct - 28 nov)
estil: atzar
Aquesta exposició, es basa amb l'atzar alhora de fer una fotografia, aquesta espontànitat en realitzar una obra.
AUTORS: Joachim Schimdt Blanca Viñas, Roberto Huercaya, Christian Allen / Nancy Bean, Philip Schuette, Sylvie Bussières, Andreas Müller-Pohle, Juana Gost, Miguel Angel Tornero, Luis Gordillo, Francele Cocco, Blanca Casas Brullet, Pierre Cordier, Nino Migliori, Pere. Comissariat per Joan Fontcuberta.
1. DESCRIPCIÓ OBJECTIVA I SUBJECTIVA
Algunes tècniques i temes utilitzades per aquests autors han sigut: Lluís Estopiñan, que agafa caixes de medicaments amb foto olt antigues, per fer una comparació amb la memòria i a la vegada amb l'aizheimer amb referència amb els seus pares. També Christian Allen penja al coll de la seva gata una càmera amb un disparador programat per a captar imatges per així poder veure el món des del seu punt de mira. Luis Gordillo realitza un mural amb una pila de fotos que es van mullar durant una forta tempesta, de la mateixa manera que Francele Cocco transforma el desastre imprevist en oportunitat, entre d'altres.
Em va semblar olt interessant tant l'explicació i conèixer a Francele, com l'exposició de tots els autores autors i autores, Trobo que hi havia molta varietat i això mostra l'estil persona de cada una de les persones. Penso que també aquesta varietat, enriqueix molt l'exposició.
2. DESCRIPCIÓ DETALLADA D'UNA OBRA
L'obra que em va cridar més l'atenció, va ser la de Lluís Estopiñan. La seva idea de mesclar tot el que ha viscut amb els seus pares i l'aizheimer, i les caixes de medicaments junt amb les fotos antigues, trobo que és una bona manera en la que va poder expressar tot el que estava patint en aquell moment.
Els materials que va utilitzar va ser la fotografia, les caixes de medicaments i pintura per pintar les caixes.
Si ens concentrem amb la fotografia, podem veure que té un enquag¡drament horitzontal cada una de les obres. Que depenent de la fotografia interior de la capsa poden ser de plans frontals, sencers, picats... En l'espai també trobem bastanta varetat ja que n'hi han algunes a l'aire lliure, i d'altres en interiors.
Aquesta obra, em recorda molt a es diferents pandèmies, grips... que han anat passant al llarg de la història, a més a més, l'antiguitat de les obres també m'ajuden a situar-la a la grip espanyola, quan eren necessaris tots aquests medicaments per curar malalties de tot tipus, fins actualment a la pandèmia.
Sobre el discurs que ens va fer Francele Cocco, el vaig trobar súper interessat, des de el punt en el que va partir la seva obra, el com ha anat evolucionant, fins el arribar en el museu de Granollers gràcies a Joan Fontcuberta.
Basant-nos amb el criteri del comissari, crec que ha estat completament encertada tots els autors i la selecció de les obres. Com he dit abans tota aquesta varietat ha fet que l'exposició sigui el doble d'enriquidora.
