L’exposició orbita al voltant d’una sèrie de preguntes que es deriven dels mateixos processos de desconstrucció i reconstrucció d’un centre d’arts en els àmbits institucional, arquitectònic i simbòlic.
Santa Mònica
barcelona: santa mònica- (24 set- 09 gen)
estil: exposar, no esxposar-se, exposar-se o exposar
AUTORS: Roger Bernat amb la seva obre
Desnonissea, Dina Kelberman i Jonatahn Brown amb l'obra Reacció en cadena, i Mònica Rosselló i
Jordi Guillumet amb Tabula rasa.
1. DESCRIPCIÓ OBJECTIVA I SUBJECTIVA
La tècnica que utilitzen en aquestes exposicions só sobretot la fotografia, el vídeo i l'escultura. Utilitzen molt les ombres i els reflexes, amb una temàtica sobre la memòria.
L'activitat que més em va agradar fer va ser la del encadenats, la qual consistia en fer un grup de WhatssApp amb sis persones, les quals haviem d'anar relacionant l'imatge que ens passava un dels companys. Per exemple, un company em passa una fotografia d'una fulla en el terra,i com jo la vull relacionar amb la fulla, li faig una fotografia a un arbre, després el següent company ha de trobar una semblança per fer a partir de la meva fotografia, i així successivament.
2. DESCRIPCIÓ DETALLADA D'UNA OBRA
L'obra que em va cridar més l'atenció, va ser la de Tabula Rasa, feta per Mònica Rosselló i Jordi Guillumet. Aquesta va ser molt divertida, ja que era una estructura rodona, la qual hi havien diversos projectors enfocant a diverses superfícies o espais de la paret. Mentres la Mònica ens estava explicant el funcionament dels projectors... tots ens vam fixar en una de les nosres mestres, la qual és va quedar quieta durant uns segons amb una posició estàtica, tots estàvem sorpresos perquè no sabíem quina finalitat ho estava fent. Ho vam descobrir tots en quan el projector va canviar d'una lluminositat clara a una de fosca. És va quedar la silueta, la seva ombra en una d'aquelles parets. Sense dubtar-ho tots vam seguir els seus passos, vam anar fent diverses estructures, globals, individuals... Després, vam veure com una de les persones tenia la seva llanterna del se mòbil encesa. Va donar la casualitat de que estava fent un moviment continuo cap a una de les parets, i en quan va canviar de color, va passar absolutament el mateix.
Els materials que va utilitzar va ser la fotografia, pintura flourescent, amb la qual és poden veure aquelles ombres, i els projectors.
Aquesta obra em recorda molta a la memòria, aquells moments espontànis, que queden vius en un present, i que és queden en aquell passat.
Les exposicions tenien molta corcordança entre elles, penso que Joan Fontcuberta en aquet cas va fer una bona recopilació tant d'autors com algunes de les seves obres, per així poder acabant formant una gran obra, o exposició com la que es actualment.
